21/10
Vaig arribar a l’aeroport de Bangkok a les 9 del matí i vaig agafar un bus que et porta cap a KhaoSan Rd, el carrer dels backpackers. Allà vaig conèixer a una noia francesa, Elwina, amb qui encara estic compartint el viatge. Al baixar de l’autobús i començar a caminar per KhaoSan... a part de començar a suar i no parar en 4 dies, em vaig estressar moltíssim. Havia dormit malament, estava cansada i no m’imaginava per res com seria Bangkok. Ens van començar a oferir, taxis, tuk-tuks, trajes... i jo amb cara de tonta. KhaoSan és un carrer petat de botigues al carrer, com un mercat, i també hi ha molt gent oferint-te thai massage, fish massage (suques els peus a una peixera i els peixos te’ls mosseguen), alcohol, granotes de fusta, venedors que volen que entris a la seva botiga, menjar, allò que tenen els paquis a barna que és una llumeta que es tira cap a dalt, més... És bastant estressant tot i que després t’hi acostumes.
Vam anar a buscar habitació i vam decidir compartir-ne una perquè surt més barat. Després de desestresar-me amb una birra i tres pitis, vam a anar a menjar el nostre primer Padthai. Quan estàvem caminant cap a un temple, una dona ens va parar pel carrer perquè es va enamorar del meu cabell i ens va explicar que just aquell dia era un dia festiu budista i que tots els temples eren gratuïts, ens va entxufar un tuk-tuk i ens va dir la ruta que havíem de fer. El tuk-tuk és una espècie de motoreta amb espai per dues persones darrere que s’ha de provar, però sempre t’intenten timar amb el preu o el recorregut. En comptes d’anar directament on tu els dius que et portin, et porten a botigues per què compris i ells s’emportin comissions.
Vam anar al temple del Lucky Budha, després a una botiga de trajes (¬¬), a una agència de viatges (¬¬) i al temple Gold Mount, on vam conèixer a un noi de Singapur. Allà vam deixar tirat al del tuk-tuk perquè no ens parlava, s’havia enfadat amb nosaltres perquè no havíem volgut comprar res. Un budista del temple ens va dir que l’entrada sempre és gratuïta... Els thais sempre et timen perquè sí.
Vam tornar caminant a KhaoSan i vam anar els tres a Rambutri a prendre uns cocktails, cada vegada diferents perquè deixàvem que la cambrera ens sorprengués. El que em va sorprendre és que per la zona hi ha molts cecs cantant amb un micròfon arrossegats per una altra persona, molt lleig, no sé...
22/10
El dia següent voliem anar al Grand Palace i després agafar una barca que et porta pel riu. Un thai ens va dir que no podíem anar al Grand Palace abans de les 15hs perquè com que era un dia festiu budhista, els locals estaven resant. Ok... Vam decidir fer la ruta pel riu i va aprofitar per entxufar-nos un tuk-tuk que ens portava fins a la barca. Vam agafar la barca i ens va portar a veure les cases que tenen a sobre del riu. Molt maco. El que passa que feia pena perquè algunes estaven completament torçades perquè el pal de fusta que les aguantava s’estava fent malbé amb l’aigua. Al acabar vam anar a dinar i vam arribar al Grand Palace a les 15:15. No ens van deixar entrar pq tancaven a i mitja... ¬¬
23/10
Avui sí, ens vam llevar aviat i vam anar cap al Grand Palace. Allà no hi pots anar vestit ensenyant les espatlles i els genolls, així que em vaig posar una samarreta de màniga llarga i allà em van deixar una faldilla. El pitjor dia de la meva vida. Què tal si no vaig poder parar de suar en tota l’estona? El temple és molt maco, preciós, ple de turistes com cap altre.
Per la tarda vam anar al Chatuchak Market, el mercat més gran de Tailàndia. Te milions de paradetes i és impossible no perdre’t, està ple de gent, sense ventilació i és un estrés brutal. Hi vam durar poc allà.. Després vam anar amb l’Skytrain al Lumpini Park, on hi ha un gran llac amb carpes i dracs que se les mengen, rodejat d’edificis gegants i ben cuidats, una altra part de Bangkok que ni m’imaginava. Allà sempre hi ha gent fent aeròbic, moooolta gent, perquè hi ha monitors fent les classes per allà al mig. Els tailandesos són molt macos, sempre estan somrient i s’agraeix..
Hem après algunes paraules en tailandès com: Hola, gràcies, no (bàsic), com estàs, bé :D
Vam comprar un tour d’un parell de dies per anar a Kanchanaburi, el pont sobre el riu Kwai i les cascades de Erawan.
24/10
Una furgoneta ens va venir a buscar a la porta de l’hostal a les 7 del matí i vam anar cap a Kanchanaburi. Allà hi havia el cementiri dels morts a la 2ª guerra mundial; un museu horrible amb recreacions horribles de l’enfonsament i la història del pont, amb quatre escopetes horribles i quatre motos antigues aparcades al costat de les motos dels amos...; i el pont sobre el riu Kwai, que el vam creuar caminant i 0 seguretat. Ens van portar cap a una altra via on està la corba de la mort i pitjor que el pont d’abans.. si posaves el peu malament queies i mories. Ens van portar a dinar (included) i després vam anar cap al riu a buscar una canoa de bambú (en principi era bamboo rafting, però allò de rafting no tenia res). Va ser graciós perquè havies de vigilar en distribuir el pes de les persones i va haver-hi un moment que es va enfonsar quasi la meitat. Ens van deixar amb els elefants i ens hi vam muntar. Pobrets... El que ens portava a nosaltres tenia 30 anys, imagina 30 anys carregant a gent insensata a la teva esquena. Vaig intentar compensar el meu penediment comprant-lis menjar. Vale, vull un elefant! Què macos són agafant-los i menjant-se’ls, quins sorollets!
Al acabar ens van portar on anàvem a dormir. Guapíssim, casetes flotants al riu, amb més gent, bon rotllo, sopar a les 6 de la tarda, mosquits... Va ser genial!
25/10
Ens van portar cap al parc natural d’Erawan i ens van donar dues hores i mitja per anar a veure les cascades. HI ha set nivells diferents de cascades i has de caminar moltíssim per la muntanya per anar veient-les. I res.. cascades espectaculars! Ens vam anar banyant a tots els gorgs (la parella d’argentins Gabi i Juan, l’holandès Jerome, el català Francesc, l’Elwina i jo) És tan reconfortant posar-se sota una cascada... Vaig arribar il·lesa fins al nivell 7. Què va passar? La gran hòstia per mi, com havia de ser. Res greu, només una rascada que porta dos dies sagnant jeje. però bé! Al final vam haver de tornar quasi corrent cap a la furgoneta perquè arribàvem tard a dinar. I volta cap a Bangkok a les 18h.
Volíem anar cap a Ayuthaya i Sukhothai al dia següent però estaven inundats, so vam decidir anar més enllà i pujar cap a Chiang Mai, els argentins i nosaltres dues.
26/10
Ja teníem els bitllets per Chiang Mai i com ja ho havíem vist tot de Bangkok, vam estar tot el dia comprant i no fent res.
