Vam arribar a Chiang Mai, vam llogar una moto (he après a conduir per l’esquerre i és més fàcil que mirar pel costat correcte quan creues el carrer) i vam anar a visitar alguns dels més de 300 temples que hi ha per aquí. No té res a veure amb Bangkok, tot és més tranquil, la gent és més amable, no hi ha tant turista... i no vaig estar sentint música fins les 5 del matí. S’agraeix un descans perquè Bangkok acaba cansant.
Al dia següent vam anar cap a Pai i la idea era anar a fer trekking. Pai està al nord de Tailàndia i és un poblet preciós entre muntanyes. És molt tranquil i súper hippie, la gent és un amor, quan passejo per aquí només veig somriures i felicitat, és una passada. Estan tot el dia escoltant Beatles i rock clàssic... perfecte! Hi ha com dos carrers principals amb botigues i per la nit hi ha un mercat de mil coses fetes a mà. Està ple de gossos que fan el que volen, aquí són com persones però amb puces.
Vam llogar una moto i vam anar a visitar els poblets que hi ha a prop, les cascades i un canyon que no tenia res. Les vistes son increïbles, està rodejat de muntanyes i tot és verd. Al final jo res de trekking, just relaxing...
El meu segon dia a Pai em vaig comprar un bitllet cap a Laos pel dia següent. Aquella nit vam conèixer a molta gent i vam sortir a ballar una mica. Vam veure un concertet i no ens vam poder resistir a sortir a cantar, va ser genial. El dia següent la francesa va marxar i vaig anar a pescar piranyes amb un australià i un anglès [Helena, és de Manchester!]. Em vaig adonar de lo bé que estic aquí, entre tanta pau i germanor, i vaig decidir cancel·lar el meu viatge cap a Laos i segueixo a Pai.
Abans tenia com pressa per viatjar i veure-ho tot... Però no cal, si no em dóna temps d’anar a algun país ja ho faré en un altre moment, ara estic bé aquí. Però fa una rasca per la nit!
M’he enamorat de Pai i de tots els gossos, gats i elefants que hi ha per aquí. Ara només menjo tofu... amb massaman curry!
