Després d’un llarg trajecte amb bus sense espai per posar les cames, vaig a arribar a Laos. El que s’aprecia al creuar la frontera és la pobresa que hi ha en aquest país. Realment, la diferència amb Tailàndia és brutal. Quan passes per davant d’un poblet veus a la gent vestida amb roba bruta i esparracada, es renten amb cubells, viuen en cases de palla i bambú sense llum, alimentant-se únicament del que cultiven.
Quan arribes a una ciutat és diferent, la pobresa no és tan palpable però a tot arreu on he anat de Laos hi ha més turistes que gent local. Tots els establiments de Laos tanquen a les 23:30 perquè hi ha una llei que obliga a tothom a estar abans de mitjanit allà on estigui registrat. Aquesta mitja hora de diferència la deixen perquè els treballadors puguin arribar a casa seva. Si no ho fan o veuen a algú pel carrer fent el papallona en comptes d’estar anant cap a l’hostal, poden posar una multa de 2.000$, treure les llicències de treballador o fins i tot engarjolar-los.
Aquí la gent és molt més tranquil·la, no et persegueixen per què els compris res ni per què agafis un tuk-tuk, el contrari, a vegades costa i tot trobar-ne un i, quan vas cap al conductor, et mira amb cara de: em faràs treballar? Referent als diners, no tenen monedes, només bitllets que van de 500 a 50.000 kip. Em sento rica amb tants bitllets però cada vegada que vas a pagar algo i costa 20.000 kip creus q allò és caríssim i en realitat no arriba ni a dos euros.
Luang Prabang és molt maco, car però maco. Està rodejada pels rius Mekong i Nam Khan, i és declarada patrimoni mundial per la UNESCO. Està ple de botigues de joies i tot tipus de locals amb terrassetes encantadores. Per la nit hi ha un mercat nocturn gegant al mig del carrer principal on hi venen roba, joies i souvenirs, i pel matí hi ha un mercat de fruites i verdures en un carreró. Cada dia a les 6 del matí, els monjos budistes surten al carrer per a recollir menjar i diners que la gent del poble (i turistes, clar) els hi donen. Viuen d’això. Val a dir que no és agradable veure els pots que porten els monjos on tenen arròs cuit barrejat amb bitllets...
Després vaig anar a Vang Vieng, ubicada junt el riu Nam Song i rodejada de grans muntanyes rocoses, ciutat coneguda pel tubing. És una activitat alcohòlica que té lloc al riu. Els turistes agafen flotadors per anar baixant pel riu i anar canviant de bar, situats a la vora del riu, i van bevent fins que arriben al final del recorregut. El resultat és una gran taja a les 6 de la tarda...
A tots els bars hi ha televisió, et pots apalancar en un dels sofarets i veure Friends o Padre de Familia, està bé per relaxar-se una estona.
Vang Vieng és pura festa i alcohol barat.
